EL TEATRE ÉS ESPERANÇA I INSPIRACIÓ

Aquests dies, no podem sortir. Per prudència, per responsabilitat, per solidaritat, hem de quedar-nos a casa i evitar al màxim el contacte físic amb altres. No podem, doncs, anar al teatre, no podem gaudir dels moments únics que ens proporciona, del contacte directe entre actors i públic. No podem omplir platees ni donar vida a personatges damunt de l’escenari.

El confinament està fent evident com de valuosos són els moments compartits en comunitat, moments com els que vivim quan anem al teatre: quan riem, plorem o ens indignem amb altres persones; quan una història ens interpel·la col·lectivament i ens fa pensar; quan un diàleg ens qüestiona les certeses i ens incita a intercanviar opinions amb altres espectadors, a estar-hi d’acord o en desacord. El teatre no només ens dona motius per gaudir de la vida en comú, també canalitza missatges i idees i ens convida a ser crítics, a tenir opinió, a contrastar-la amb altres.

El que estem vivint aquestes setmanes serà, segur, matèria primera per al teatre quan sortim d’aquesta crisi. N’haurem d’aprendre un munt d’aquesta experiència i el teatre serà, com en altres ocasions, un canal privilegiat per reflexionar-hi, per estendre’n els aprenentatges. Quan tot això s’acabi, haurem de recordar com hem trobat a faltar l’escalf de la comunicació en directe, l’emoció que transmeten paraules i els gestos damunt l’escenari, la màgia que es crea en la foscor d’una sala plena de públic expectant. I recuperar-ho. I potenciar-ho. I fer-ho créixer perquè més i més persones aprenguin a gaudir-ne.

En aquest 27 de març de 2020, en el Dia Mundial del Teatre, ens cal reivindicar, més que mai, l’esperit d’aquesta art escènica. En uns moments d’incertesa, de por i d’aïllament, hem de cuidar i mantenir els seus valors: la seva capacitat per convocar persones diferents per compartir una estona de creació, reflexió i diversió; per construir comunitat; per ser altaveu dels neguits col·lectius; la seva vocació d’entretenir, d’emocionar, de fer pensar, de denunciar.

El teatre és creació i cultura però també és esperança i inspiració. Si podem imaginar mons millors damunt d’un escenari, podrem bastir-los, també, a la realitat.

Necessitarem el teatre per sortir d’aquesta crisi. Fem teatre. Gaudim del teatre.

27 de març de 2020