Manifest del Dia Mundial del Teatre 2019

Resultat d'imatges de dia mundial del teatre 2019
Carlos Celdran, de Cuba
Director d’escena, dramaturg, educador teatral, professor.

Abans del meu despertar en el teatre, els meus mestres ja estaven allí. Havien construït les seves cases i les seves poètiques sobre les restes de les seves pròpies vides. Molts d’ells no són coneguts o amb prou feines se’ls recorda: van treballar des del silenci, des de la humilitat dels seus salons d’assaig i de les seves sales plenes d’espectadors i, lentament, després d’anys de treball i assoliments extraordinaris, van anar deixant el seu lloc i van desaparèixer. Quan vaig entendre que el meu ofici i el meu destí personal seria seguir els seus passos, vaig entendre també que heretava d’ells aquesta tradició esquinçadora i única de viure el present sense una altra expectativa que aconseguir la transparència d’un moment irrepetible. Un moment de trobada amb l’altre en la foscor d’un teatre, sense més protecció que la veritat d’un gest, d’una paraula reveladora.

El meu país teatral són aquests moments de trobada amb els espectadors que arriben nit rere nit a la nostra sala, des dels racons més dissemblants de la meva ciutat, per acompanyar-nos i compartir unes hores, uns minuts. Amb aquests moments únics construeixo la meva vida, deixo de ser jo, de patir per mi mateix i reneixo i entenc el significat de l’ofici de fer teatre: viure instants de pura veritat efímera, on sabem que el que diem i fem, allí, sota la llum de l’escena, és veritat i reflexa el més profund i el més personal de nosaltres. El meu país teatral, el meu i el dels meus actors, és un país teixit per aquests moments on deixem enrere les màscares, la retòrica, la por de ser qui som, i ens donem les mans en la foscor.

La tradició del teatre és horitzontal. No hi ha qui pugui afirmar que el teatre està en algun centre del món, en alguna ciutat o edifici privilegiat. El teatre, como jo l’he rebut, s’estén per una geografia invisible que barreja les vides de qui el fan i l’artesania teatral en un mateix gest unificador. Tots els mestres de teatre moren amb els seus moments de lucidesa i de bellesa irrepetibles, tots desapareixen de la mateixa manera sense deixar altra transcendència que els empari i els faci il·lustres. Els mestres de teatre ho saben, no val cap reconeixement davant aquesta certesa que és l’arrel del nostre treball: crear moments de veritat, d’ambigüitat, de força, de llibertat en la major de les precarietats. No sobreviuran d’ells sinó dades o registres dels seus treballs en vídeos i fotos que recolliran només una pàl·lida idea d’allò que van fer. Però sempre faltarà en aquests registres la resposta silenciosa del públic que entén en un instant que el que allí passa no pot ser traduït ni trobat fora, que la veritat que allí comparteix és una experiència de vida, per segons més diàfana que la vida mateixa.

Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que abasta el món sencer, va néixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d’allunyar-te ni moure’t d’on et trobes, no has de córrer ni desplaçar-te. Allí on existeixes està el públic. Allí estan els companys que necessites al teu costat. Allà, fora de casa teva, tens tota la realitat diària, opaca i impenetrable. Treballes llavors des d’aquella immobilitat aparent per construir el major dels viatges, per repetir l’Odissea, el viatge dels argonautes: ets un viatger immòbil que no para d’accelerar la densitat i la rigidesa del teu món real. El teu viatge és cap a l’instant, cap al moment, cap a la trobada irrepetible enfront dels teus semblants. El teu viatge és cap a ells, cap al seu cor, cap a la seva subjectivitat. Viatges per dins d’ells, de les seves emocions, dels seus records que despertes i mobilitzes. El teu viatge és vertiginós i ningú no pot mesurar-lo ni callar-lo. Tampoc ningú no el podrà reconèixer en la seva justa mesura, és un viatge a través de l’imaginari de la teva gent, una llavor que se sembra en la més remota de les terres: la consciència cívica, ètica i humana dels teus espectadors. Per això, no em moc, continuo a casa meva, entre els meus afins, en aparent quietud, treballant dia i nit, perquè tinc el secret de la velocitat.

Versió original en espanyol. (Traducció al català per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya)

Descarregar document en català

Pàgina oficial del Dia Mundial del Teatre 2019

Aquest dissabte Tequatre assistirà a l’entrega de premis del concurs de Santa Coloma de Farners

Aquest proper dissabte Tequatre sabrà el resultat del 24è Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada en l’entrega de premis que s’ha preparat per a l’ocasió.

Foto: Diego Espada

L’obra va ser ben rebuda pel públic que va valorar-la amb una mitjana de 8,122 sobre 10.

“Només el fet de poder actuar com a finalistes en els concursos ja és un premi. Sempre intentem actuar com si es tractés d’una estrena per donar el millor de nosaltres”, explica un dels membres de Tequatre.

En aquesta ocasió, el repartiment era format per Cristina Carbonell, Rubén Gifreu, Carme Magester, Debora Correia, Jaume Pujadas, Ma. Àngels Galí i Marta Juan. La direcció de l’obra va a càrrec d’Àngels Barrientos i Jaume Pujadas.

El control de so de l’espectacle era a càrrec d’Àngels Barrientos i, en aquesta ocasió, l’equip el completava el tècnic de llums Sisco Satorres.

Ens ha caigut la sogra és una comèdia on la parella de joves formada per en Jordi i la Montse que només desitgen viure sols al seu niuet d’amor, cosa que no sempre aconsegueixen.

En el transcurs de l’obra, ambientada en aquesta ocasió a la Barcelona dels anys ’70, l’autor condueix a través de divertides situacions, a un desenllaç en què, a poc a poc, es van aclarint tots els embolics d’una trama, en la qual, els diversos personatges, ens faran passar una estona agradable i divertida.

Tequatre Més informació: http://www.tequatre.org/activitat/enshacaigutlasograsantacolomafarners/

Tequatre comença amb èxit la gira de l’obra “Ens ha caigut la sogra” amb una gran rebuda del públic de Santa Coloma de Farners

Tequatre ha encetat la gira de l’obra Ens ha caigut la sogra de la millor manera possible, amb l’Auditori de Santa Coloma de Farners ple a vessar i amb un públic molt entregat que va valorar molt positivament la seva posada en escena en el marc del al 24è Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada.

Foto: Diego Espada

“Ens ho vam passar molt bé a l’escenari i el públic es va divertir moltíssim a platea. És un plaer actuar enmig de les riallades de la gent, això motiva molt als actors i es crea un clima que afavoreix l’actuació”, explica un dels membres de Tequatre.

En aquesta ocasió, el repartiment era format per Cristina Carbonell, Rubén Gifreu, Carme Magester, Debora Correia, Jaume Pujadas, Ma. Àngels Galí i Marta Juan. La direcció de l’obra va a càrrec d’Àngels Barrientos i Jaume Pujadas.

El control de so de l’espectacle era a càrrec d’Àngels Barrientos i, en aquesta ocasió, l’equip el completava el tècnic de llums Sisco Satorres.

Ens ha caigut la sogra és una comèdia on la parella de joves formada per en Jordi i la Montse que només desitgen viure sols al seu niuet d’amor, cosa que no sempre aconsegueixen.

En el transcurs de l’obra, ambientada en aquesta ocasió a la Barcelona dels anys ’70, l’autor condueix a través de divertides situacions, a un desenllaç en què, a poc a poc, es van aclarint tots els embolics d’una trama, en la qual, els diversos personatges, ens faran passar una estona agradable i divertida.

Més informació: http://www.tequatre.org/activitat/enshacaigutlasograsantacolomafarners/

Tequatre començarà la gira de l’obra “Ens ha caigut la sogra” participant al 24è Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada

Tequatre tornarà a portar als escenaris l’obra Ens ha caigut la sogra després d’estrenar-la exitosament a Figueres el mes de novembre passat.

En aquesta ocasió, l’Auditori de Santa Coloma de Farners serà el marc en el qual s’iniciarà la gira de la companyia el proper diumenge 17 de febrer a les 18.15 h.

Foto: Diego Espada

“Aquest és un concurs en que ja hem participat anteriorment amb les obres Figuretes de vidre i Un marit ideal i ens hem sentit sempre molt ben acollits pel seu públic. El primer bolo sempre és especial perquè l’obra es transforma i s’adapta a un nou espai que, sovint, és diferent del lloc on es va estrenar originalment”, explica un dels membres de Tequatre.

En aquesta ocasió, el repartiment està format per Cristina Carbonell, Rubén Gifreu, Carme Magester, Debora Correia, Jaume Pujadas, Ma. Àngels Galí i Marta Juan. La direcció de l’obra és a càrrec d’Àngels Barrientos i Jaume Pujadas.

El control de so de l’espectacle serà a càrrec d’Àngels Barrientos i, en aquesta ocasió, l’equip el completa el tècnic de llums Sisco Satorres.

Ens ha caigut la sogra és una comèdia on la parella de joves formada per en Jordi i la Montse que només desitgen viure sols al seu niuet d’amor, cosa que no sempre aconsegueixen.

En el transcurs de l’obra, ambientada en aquesta ocasió a la Barcelona dels anys ’70, l’autor condueix a través de divertides situacions, a un desenllaç en què, a poc a poc, es van aclarint tots els embolics d’una trama, en la qual, els diversos personatges, ens faran passar una estona agradable i divertida.

Més informació: http://www.tequatre.org/activitat/enshacaigutlasograsantacolomafarners/